Com es comunica una persona amb afàsia?
Com es comunica una persona amb afàsia?
Veure fitxa Què és l'afasia?
• En l’etapa inicial, les necessitats comunicatives se centren en aspectes immediats: les cures bàsiques, la rehabilitació i d’altres preocupacions o desitjos propis de cada persona.
• La persona amb afàsia no fluent greu, com l’afàsia global, sol conservar l’expressió facial i l’entonació. Si té apràxia, no utilitza gestos bàsics i de vegades fins i tot ha de reaprendre el gest d’assenyalar. Els familiars, encara que solen conèixer i interpretar les seves demandes bàsiques, de vegades no la comprenen, fet que produeix en ambdues parts frustració i malestar.
• La persona amb afàsia fluent greu, com l’afàsia de Wernicke, té dificultats greus de comprensió. A més, no és conscient dels seus problemes, de manera que de vegades li costa acceptar les pautes, activitats i horaris de la rehabilitació. Reduir les normes a allò que és el més important, mostrar visualment els horaris i escriure en paraules clau el que es vol comunicar, pot ajudar en el dia a dia.
• Pot assenyalar objectes, imatges o paraules d’ús freqüent. Convé que la persona amb afàsia disposi d’un comunicador senzill amb les necessitats bàsiques, noms de familiars, la seva agenda d’activitats; no obstant això, difícilment ho farà servir per si mateix. Per a la persona amb afàsia greu són clau les estratègies d’ajuda de l’interlocutor.
• En l’etapa de retorn a casa, és important que la comunicació no quedi restringida a les rutines bàsiques. Una vida activa, amb activitats interessants i el suport familiar afavoreixen la motivació i les oportunitats per a comunicar-se. Ajudeu-la a compartir experiències, a proposar i a opinar. Si fa ús d’un comunicador, cal anar-lo ampliant d’acord amb les seves activitats.
PERQUÈ EL VOSTRE FAMILIAR US ENTENGUI MILLOR
• Parleu de temes propers i agradables.
• Parleu en un ambient tranquil i de manera que us vegi la cara.
• Eviteu que parlin diverses persones alhora.
• Parleu a poc a poc i vocalitzant, però amb naturalitat. No crideu.
• Utilitzeu frases senzilles. Feu pauses. Expresseu una idea en cada frase.
• Acompanyeu les paraules amb gestos.
• Si canvieu de tema, indiqueu-ho de forma clara.
• Repetiu la frase, si cal.
PERQUÈ EL VOSTRE FAMILIAR PUGUI EXPRESSAR-SE
• Animeu-lo a parlar, sense forçar-lo.
• Accepteu diferents formes d’expressió: paraules, gestos, paraules escrites, dibuix ...
• Eviteu corregir-lo.
• Mireu d’esbrinar com respon correctament sí/no (amb gestos, amb expressió facial ...). El sí/no amb paraules a vegades és difícil o erroni.
• Ajudeu-lo a recuperar el gest d’assenyalar, si l’ha perdut.
• Doneu-li oportunitats per expressar-se: triar menjar o roba, triar on vol anar, expressar sentiments i idees, comentar temes del seu interès ...
• Doneu-li temps.
• Feu preguntes clares
—Vols aigua o suc? (2 opcions)
—Tens son? (Preguntes clares sí/no)
• No acumuleu preguntes.
• Ajudeu-lo a realitzar gestos bàsics (menjar, beure, dormir, ulleres...).
• Oferiu-li suports visuals (calendari, rellotge, horari de rehabilitació, plànol del barri) i ajudeu-lo a donar pistes.
• Escriviu-li opcions (tingueu a mà llibreta i llapis):
—Escriviu la paraula i pronuncieu-la en veu alta alhora, perquè pugui respondre assenyalant
Cansat
Enfadat
• Per saber què us vol dir, proveu d’identificar el tema, ajudant-lo a donar pistes:
El que vols dir, és una cosa de...
Hospital
Casa
Infermera
Fill
• Comproveu el missatge.
—Has dit “dòmino”. Vols jugar al dòmino?
• Anoteu a la llibreta tot allò que ha costat d’entendre. Conserveu les anotacions de la llibreta, poden ser útils en dies successius.
• Algunes persones podran fer servir un comunicador en paper, o més endavant, en una aplicació per a tauleta. L’ús d’un comunicador requereix motivació, entrenament i implicació del familiar.
QUAN ES POSA NERVIÓS PERQUÈ NO US ENTENEU
• Penseu en el més lògic i immediat, en les seves necessitats i preocupacions.
• Reviseu les possibles incidències del dia.
• Tranquil·litzeu-lo i ajorneu el tema:
—Ara no puc entendre’t. Ho deixem per més tard?
—Cada vegada ens entendrem millor.
• Quan per fi esbrineu el que vol dir, escriviu-li en paraules clau. El vostre familiar sentirà que s’ha pogut expressar i es quedarà més tranquil.
—Enfadat, caminar sense crossa. Difícil.
—Nerviós. Soroll.