Veure fitxa Què és l'afasia?

• En l’etapa inicial, les necessitats comunicatives se centren en aspectes immediats: les cures bàsiques, la rehabilitació i d’altres preocupacions o desitjos propis de cada persona.

• La persona amb afàsia no fluent greu, com l’afàsia global, sol conservar l’expressió facial i l’entonació. Si té apràxia, no utilitza gestos bàsics i de vegades fins i tot ha de reaprendre el gest d’assenyalar. Els familiars, encara que solen conèixer i interpretar les seves demandes bàsiques, de vegades no la comprenen, fet que produeix en ambdues parts frustració i malestar.

• La persona amb afàsia fluent greu, com l’afàsia de Wernicke, té dificultats greus de comprensió. A més, no és conscient dels seus problemes, de manera que de vegades li costa acceptar les pautes, activitats i horaris de la rehabilitació. Reduir les normes a allò que és el més important, mostrar visualment els horaris i escriure en paraules clau el que es vol comunicar, pot ajudar en el dia a dia.

• Pot assenyalar objectes, imatges o paraules d’ús freqüent. Convé que la persona amb afàsia disposi d’un comunicador senzill amb les necessitats bàsiques, noms de familiars, la seva agenda d’activitats; no obstant això, difícilment ho farà servir per si mateix. Per a la persona amb afàsia greu són clau les estratègies d’ajuda de l’interlocutor.

• En l’etapa de retorn a casa, és important que la comunicació no quedi restringida a les rutines bàsiques. Una vida activa, amb activitats interessants i el suport familiar afavoreixen la motivació i les oportunitats per a comunicar-se. Ajudeu-la a compartir experiències, a proposar i a opinar. Si fa ús d’un comunicador, cal anar-lo ampliant d’acord amb les seves activitats.

PERQUÈ EL VOSTRE FAMILIAR US ENTENGUI MILLOR

• Parleu de temes propers i agradables.

• Parleu en un ambient tranquil i de manera que us vegi la cara.

• Eviteu que parlin diverses persones alhora.

• Parleu a poc a poc i vocalitzant, però amb naturalitat. No crideu.

• Utilitzeu frases senzilles. Feu pauses. Expresseu una idea en cada frase.

• Acompanyeu les paraules amb gestos.

• Si canvieu de tema, indiqueu-ho de forma clara.

• Repetiu la frase, si cal.

PERQUÈ EL VOSTRE FAMILIAR PUGUI EXPRESSAR-SE

• Animeu-lo a parlar, sense forçar-lo.

• Accepteu diferents formes d’expressió: paraules, gestos, paraules escrites, dibuix ...

• Eviteu corregir-lo.

• Mireu d’esbrinar com respon correctament sí/no (amb gestos, amb expressió facial ...). El sí/no amb paraules a vegades és difícil o erroni.

• Ajudeu-lo a recuperar el gest d’assenyalar, si l’ha perdut.

• Doneu-li oportunitats per expressar-se: triar menjar o roba, triar on vol anar, expressar sentiments i idees, comentar temes del seu interès ...

• Doneu-li temps.

• Feu preguntes clares

—Vols aigua o suc? (2 opcions)

—Tens son? (Preguntes clares sí/no)

• No acumuleu preguntes.

• Ajudeu-lo a realitzar gestos bàsics (menjar, beure, dormir, ulleres...).

• Oferiu-li suports visuals (calendari, rellotge, horari de rehabilitació, plànol del barri) i ajudeu-lo a donar pistes.

• Escriviu-li opcions (tingueu a mà llibreta i llapis):

—Escriviu la paraula i pronuncieu-la en veu alta alhora, perquè pugui respondre assenyalant

Cansat

Enfadat

• Per saber què us vol dir, proveu d’identificar el tema, ajudant-lo a donar pistes:

El que vols dir, és una cosa de...

Hospital

Casa

Infermera

Fill

• Comproveu el missatge.

—Has dit “dòmino”. Vols jugar al dòmino?

• Anoteu a la llibreta tot allò que ha costat d’entendre. Conserveu les anotacions de la llibreta, poden ser útils en dies successius.

• Algunes persones podran fer servir un comunicador en paper, o més endavant, en una aplicació per a tauleta. L’ús d’un comunicador requereix motivació, entrenament i implicació del familiar.

QUAN ES POSA NERVIÓS PERQUÈ NO US ENTENEU

• Penseu en el més lògic i immediat, en les seves necessitats i preocupacions.

• Reviseu les possibles incidències del dia.

• Tranquil·litzeu-lo i ajorneu el tema:

—Ara no puc entendre’t. Ho deixem per més tard?

—Cada vegada ens entendrem millor.

• Quan per fi esbrineu el que vol dir, escriviu-li en paraules clau. El vostre familiar sentirà que s’ha pogut expressar i es quedarà més tranquil.

—Enfadat, caminar sense crossa. Difícil.

—Nerviós. Soroll.