DEFINICIÓ

• L’afàsia és una alteració del llenguatge, generalment deguda a una lesió a l’hemisferi esquerre. La persona amb afàsia pot tenir dificultats a comprendre el llenguatge, expressar-se, llegir i escriure.
• La persona afàsica amb problemes de comprensió no entén bé el llenguatge, tot i que sí comprèn el que veu al seu voltant. Pot captar el que li diuen amb ajuda del context, però sovint la seva comprensió és pobra i inexacta i poden produir-se malentesos.
• L’afàsia, en limitar la capacitat de comunicació, afecta greument la vida de la persona que la pateix i de la seva família.
• La causa més freqüent de l’afàsia és l’ictus. Altres causes poden ser un traumatisme cranioencefàlic, un tumor o una infecció.

TIPUS D’AFÀSIA I GRAVETAT

• La gravetat de l’afàsia és variable: des d’una impossibilitat total per comunicar-se fins a una alteració lleu. Hi ha diversos tipus d’afàsia. En general es poden classificar en no fluents i fluents.
• Les persones amb afàsia no fluent no poden parlar o bé tenen una expressió reduïda, sovint amb esforç en la pronunciació de les paraules. Les seves dificultats de comprensió són variables.
• Les persones amb afàsia fluent parlen molt, però utilitzen paraules errònies o deformades i tenen problemes greus de comprensió.

ALTERACIONS ASSOCIADES

• Sovint presenten problemes motors i sensorials, com l’hemiplègia i les dificultats visuals. A més també poden tenir alteracions cognitives, com l’apràxia, i dificultats d’atenció o emocionals com l’ansietat o la depressió.
• L’apràxia és una dificultat per realitzar gestos que prèviament eren coneguts i fàcils d’executar. Pot afectar la pronunciació de les paraules o bé la comunicació mitjançant gestos.

EVOLUCIÓ

• El llenguatge sol millorar, però en grau variable. La millora depèn de l’extensió de la lesió, la gravetat de l’afàsia, l’edat, l’estat general i la col·laboració del pacient, el suport familiar i la rehabilitació logopèdica.
• Algunes persones amb afàsia greu no arriben a recuperar la capacitat de parlar. Per comunicar-se requereixen d’altres mitjans diferents al llenguatge i sobretot del suport  dels seus familiars, que han d’aprendre estratègies per comunicar-s’hi.

REHABILITACIÓ

• La rehabilitació té com a objectiu millorar el llenguatge i la capacitat comunicativa de la persona afectada, així com ajudar-la a adaptar-se a la seva nova situació. La rehabilitació es dirigeix també a la família.
• La rehabilitació del llenguatge és un procés llarg. Quan acaba l’etapa hospitalària, generalment s’ha de continuar en l’entorn de la persona.

COM AJUDAR A LA RECUPERACIÓ

• La persona amb afàsia segueix sent un adult amb interessos i opinions. No la tracteu com a un nen. Incorporeu-la a la conversa.
• Se l’ha d’animar i reforçar en qualsevol èxit i progrés, encara que sembli modest.
• Parleu-li de temes quotidians i dels seus interessos de manera senzilla, sense aclaparar. Comenteu les rutines diàries amb naturalitat (ex.: a l’hora de vestir-se, de menjar, de passejar, de fer la compra...)
• Mostreu-li revistes, fotos, etc. del seu interès i comenteu-les de manera senzilla.
• Animeu-la a fer activitats que li agradin (TV, jocs de taula, música, etc.). Ajudeu-la a utilitzar en la mesura del possible funcions senzilles del mòbil i de les xarxes socials.
• Afavoriu el contacte social.
• Algunes persones amb afàsia greu presenten estereotípies (una mateixa paraula o síl·laba que repeteixen de manera involuntària sempre que intenten parlar.) Aquestes estereotípies s’han de tallar. No li feu repetir una mateixa paraula.
• La recuperació requereix un treball constant. Seguiu les indicacions del logopeda sobre els exercicis i activitats de llenguatge. El suport del familiar té una enorme importància en la recuperació.