Una iniciativa de:

Cercador

Estimulació musical per a persones amb trastorns de consciència

Estimulació musical per a persones amb trastorns de consciència

L'ús de música està molt estès entre familiars, cuidadors i terapeutes com una activitat d'oci compartit i/o d'estimulació. La música és una eina molt potent i molt accessible a qualsevol entorn. A continuació, responem a les 4 preguntes més freqüents en relació amb el seu ús:

Quin tipus de música hem de fer servir?

Sempre que sigui possible, utilitzi música que ja era coneguda i que formés part de les preferències que tenia la persona, així s'optimitzarà el reconeixement i l'experiència emocional amb la música.

Pensi en com la persona utilitzava la música en la seva vida diària.

Hem de centrar-nos en un gènere musical en concret?

És millor variar l'experiència musical alternant diferents gèneres musicals que li agradessin a la persona. Per exemple: alterni diferents estils musicals que fossin de la preferència de la persona (pop, rock, música clàssica), diferents instrumentacions (orquestra, grup musical, grup a capella), diferents timbres musicals (veu masculina/femenina, instruments de corda/de vent).

Què fer si apareixen conductes emocionals durant l'escolta?

- Plor: Vagi amb compte de no fer assumpcions. Per exemple, el plor no ha de ser una resposta negativa. Si la persona comença a plorar, verbalitzi que "la música sembla haver-te provocat sentiments de tristesa", però eviti canviar-la per "posar a la persona contenta”.

- Agitació: Si la persona comença a agitar-se, redueixi el volum de la música. Si l'agitació contínua, atureu l'activitat musical.

Si la persona que usualment no respon demostra una conducta inusual que sembla ser emocional (per exemple: ganyotes, somriures, rialles, plors, etc.) consulti a professionals ja que aquestes conductes han de ser monitoritzades per detectar qualsevol possible patró de respostes.

Què no fer amb la música?

• Eviti utilitzar música indiscriminadament com a soroll de fons.

• Eviti utilitzar música durant activitats que requereixin l'atenció de la persona a altres demandes, com activitats personals de la vida diària o en sessions de tractament físic.

A recordar

• El silenci també és molt important! Deixi un període de silenci a l'acabar l'activitat. Això aportarà a la persona un moment de descans després de l'estimulació.

• Les activitats han de ser breus (de 15 a 30 minuts).

• Davant l'aparició de signes que puguin indicar un excés d'estimulació o fatiga, aturi l'activitat i deixi que la persona descansi.

  • movilidad reducida viviendas