Una iniciativa de:

Cercador

Fase d’amnèsia posttraumàtica

Fase d’amnèsia posttraumàtica

DESCRIPCIÓ

L’amnèsia posttraumàtica (APT) és freqüent després de patir un traumatisme cranioencefàlic (TCE).

L’APT és la fase en el qual la persona està conscient, aparentment en contacte amb el que l’envolta, però presenta gran dificultat per adquirir i mantenir nova informació.

CARACTERÍSTIQUES

En la majoria de casos l’APT s’acompanya de problemes cognitius:

  • Desorientació en espai i temps (no recorden on són ni quin dia és).
  • Alteració de l’atenció (es distreu amb facilitat, dificultat per centrar-se en una activitat).
  • Greu alteració de memòria anterògrada (poden no recordar el que estaven fent, la conversa que acaben de tenir, repeteixen constantment les mateixes preguntes).
  • El llenguatge pot ser confús i incoherent.
  • Manca de consciència de dèficit: no s’adona de la seva situació, ni de les dificultats que té, ni recorda haver tingut un TCE. Aquest dèficit provoca que la persona tingui dificultat per entendre la seva situació.

Addicionalment a l’afectació cognitiva, també pot presentar diferents alteracions conductuals:

  • Inquietud
  • Agitació psicomotriu
  • Agressivitat verbal i/o física
  • Desinhibició
  • Conductes inapropiades
  • Alteracions del cicle son/vigília: apareix somnolència durant el dia i inquietud i agitació durant la nit.
  • Pot provar de llevar-se perquè pensa que ha d’anar a treballar, intentar escapar-se perquè no sap on és ni entén perquè no el deixen sortir, ...

DURADA

  • En funció de la gravetat del traumatisme l’APT pot durar des d’uns minuts a diverses setmanes o mesos.
  • Sovint l’evolució de l’APT segueix un curs fluctuant. Pot oscil·lar el nivell d’orientació, de col·laboració, d’agitació, etc., al llarg d’un mateix dia.
  • Es considera que un subjecte està fora de l’APT quan és capaç de recordar adequadament la informació sobre les activitats quotidianes d’un dia a un altre.

RECOMANACIONS

  • Evitar ambients amb massa estímuls (sorolls, veus, llums, ...) ja que això pot augmentar la seva confusió i inquietud.
  • Parlar a poc a poc i sense cridar.
  • Parlar de l’accident; saber per què està passant pot ajudar-lo a tranquil·litzar-se.
  • Mostrar fotos del seu entorn, de familiars i de llocs coneguts.
  • Proporcionar-li informació que l’ajudi a orientar-se en temps (any, mes, època de l’any, ...) i en lloc (ciutat, hospital, ...). Utilitzar un calendari.
  • Donar-li pistes per ajudar a recordar esdeveniments recents.
  • Repetir les coses diverses vegades. No donar per suposat que recorda coses que han passat recentment ja que és molt probable que no ho recordi.
  • En el cas que repeteixi una i altra vegada una paraula, frase o activitat, intentar desviar la seva atenció cap a una altra cosa.
  • Si diu coses incoherents, no intentar raonar amb ell, el millor és canviar de tema.
  • Per minimitzar frustracions, deixar-lo moure’s sota supervisió

PUNTS IMPORTANTS A RECORDAR:

• Proporcionar-li informació per a que s’orienti en espai i temps.

• No donar per suposat que recorda coses que van passar recentment, ja que és molt probable que no ho recordi.

• Adequar l’entorn per evitar la sobre-estimulació.

• Les alteracions de conducta solen augmentar quan el pacient està cansat

• No s’ha de responsabilitzar a la persona pel què diu o fa durant aquest període.

  • proyecto que busca voluntarios con discapacidad