Accident cerebrovascular o Ictus

Tipus d’ictus

Ictus Isquèmic

Es produeix per un estrenyiment o una obstrucció de les artèries que es dirigeixen al cervell provocant una reducció greu del flux sanguini (isquèmia). Aquesta manca de flux sanguini produeix un infart cerebral, que porta a la mort de neurones per falta d'oxigen i de nutrients que van a la sang.

- Accident cerebrovascular trombòtic es produeix quan es forma un coàgul sanguini (trombe) en una de les artèries que subministra sang al cervell.

- Accident cerebrovascular embolic es produeix quan un coàgul sanguini es forma lluny del cervell, amb freqüència en el cor, i es trasllada a través del torrent sanguini per allotjar-se en artèries del cervell més estretes.

Ictus hemorràgic

Es produeix per una hemorràgia deguda a la ruptura d'un vas sanguini cerebral. La causa de l’ictus hemorràgic pot ser deguda a diferents afeccions com ara la pressió arterial alta (hipertensió) no controlada, sobre tractament amb anticoagulants, o parts febles en les parets dels vasos sanguinis (aneurismes). Encara que són menys freqüents que els ictus isquèmics, la mortalitat en els ictus hemorràgics és considerablement superior. Malgrat això, a llarg termini, la recuperació de les seqüeles sol ser millor.

Símptomes

Els símptomes que es presenten quan es produeix un ictus són:

• Mal de cap intens i sobtat que pot estar acompanyat de vòmits, marejos o estat alterat de consciència
• Problemes per parlar i comprendre
• Paràlisi o entumiment de la cara, braços o cames, i en general en un sol costat del cos
• Visió borrosa o ennegrida en un o ambdós ulls 
• Pèrdua de l'equilibri o pèrdua de coordinació

Conseqüències i seqüeles

Les conseqüències i seqüeles derivades d'un ictus dependran de la localització de la lesió i de la seva extensió. El més important és que com més ràpidament s'iniciï un tractament de neurorehabilitació adequat, amb un equip multidisciplinari expert, millors seran els resultats funcionals a llarg termini.

- Un ictus a l'hemisferi dret del cervell sovint ocasiona afectació al costat esquerre del cos i pot presentar problemes en la percepció de l'espai o negligència esquerra és a dir, els objectes i persones que estiguin a l’esquerra de la persona s'ignoren..

- Un ictus a l'hemisferi esquerre, generalment ocasiona afectació al costat dret del cos (hemiplegia dreta) i diverses alteracions del llenguatge que es coneixen genèricament amb el terme afàsia.

- Un iictus a la zona del cerebel ocasiona problemes de descoordinació, desequilibri, mareig, nàusees i vòmits.

- Un ictus produït en el tronc de l'encèfal pot tenir una major gravetat ja que en aquesta zona se situa el control de totes les funcions involuntàries com la respiració, el batec cardíac, la pressió arterial, etc., entre d'altres. 

Algunes de les conseqüències que poden tenir els ictus o accidents cerebrovascular, poden ser: 

• Paràlisi o pèrdua del moviment i/o la força muscular en mitja part del cos o, en casos molt severs, fins i tot de les quatre extremitats.
• Dificultat de la parla (disàrtria) i la deglució (disfàgia), degut a l’afectació en el control dels músculs de la boca, la faringe o la laringe.
• Afectació del llenguatge o afàsia.
• Pèrdua de memòria o dificultats de raonament. 
• Depressió i problemes emocionals. 
• Dolor, entumiment o altres sensacions estranyes en les parts del cos afectades per l'ictus com per exemple formigueig.
• Canvis de comportament.

Tractament de l'ictus

L’ictus requereix un procés de neurorehabilitació altament especialitzat, amb la intervenció d'un equip multidisciplinari expert, dirigit a restituir, minimitzar i/o compensar les alteracions funcionals.

Al Guttmann Brain Health Institut hi ha la Clínica de l'ictus i del dany cerebral adquirit que recull l’experiència de l’Institut Guttmann i a on es tracten als pacients d’ictus amb les més modernes tecnologies i aplicant procediments clínics específics capaços d'aportar importants millores qualitatives. La qualitat de vida en les persones afectades per un ictus pot millorar considerablement amb els tractaments adequats i treballant per aconseguir el major grau d'autonomia possible.